Crisi: Temps de nous negocis

Ja que cuinar no s’em dona gens malament, a la meva dona i a mi s’ens ha acudit crear una empresa per fer sopes.

I com no volem tenir problemes, als envasos posarem molt claret advertències com aquestes:

• “Menjar aquesta sopa provoca càncer”
• “Menjar aquesta sopa perjudica greument la seva salut”
• “Menjar aquesta sopa provoca impotència i esterilitat”
• “Aquesta sopa conté productes tòxics”
• “Aquesta sopa crea adicció”

Com és evident, no sol·licitarem cap mena de registre sanitari.

Com a mesura compensatòria, estem dispossats a negociar amb l’Estat un impost especial per aquesta mena de sopes.

Farem una agressiva campanya de publicitat ( TV, ràdio, events esportius,…)

Creiem que el nostre mercat objectiu pot ser tota la població. Tot el mon menja algun cop al dia.

Un cop fet l’estudi de mercat inicial, hem descobert que s’ens escapa un segment de població; els nadons. Així doncs, ja estem pensant en una nova linea de productes: llets de substitució, llets de creixement i papilles infantils.

Si la cosa va com esperem, en pocs anys tindrem una cuota de mercat considerable ja que gràcies als acords amb l’Estat, serem els únics que podrem fabricar i distribuir els nostres productes.

També hem pensat en els efectes a llarg termini derivats del consum dels nostres productes. Estem preparant uns magnífics estudis mèdics que demostraran sense cap mena de dubte que no son perjudicials.

De tota manera, serà ben bé igual, ja que nosaltres hem avisat previament al consumidor dels possibles riscs i, en útima instància, és el consumidor qui, voluntariament, els consumeix.

Bé… si heu llegit fins aquí, no us serà difícil trobar alguna semblança, oi?

La veritat és que no acabo d’entendre la hipocresia d’aquells que en lloc de prohibir d’una vegada per totes la fabricació i venda del tabac,  es limiten a culpabilitzar al fumador, fent-lo responsable únic del seu hàbit/adicció.

Potser seran els calers? No… si es que anem ben servits.